Al febrer del 1976 el barraquisme a Montjuïc ja no tenia aquell aspecte de suburbi tercermundista de vivendes fetes amb canyes, plàstics i cartons. Els habitacles tot i que eren molt bàsics, tenien una superficie raonable i un mínim de comoditats. No se com va ser que vaig decidir fer el reportatge. Probablement buscava altres temàtiques per fotografiar i em vaig trobar amb aquesta canalla deleitosos d'una estona de distracció, i van endevinar que el joc amb la camera els hi podia proporcionar. Es va crear de seguida aquella química necesaria entre subjecte i fotògraf. Aquest es el resultat.