"En la naturaleza nada hay superfluo.”

Averroes

​

 L'any 1980 vàrem anar de vacances a l'illa de Lanzarote. Les edificacions turístiques eren relativament limitades, era molt verge encara. Teniem un senzill apartament davant del mar,  i accedíem a la platja creuant una petita carretera que passava paralela a la riba. El Parque Nacional del Timanfaya es l'enclau turístic mes important de l'illa, es una absoluta meravella. Només es podia accedir al nucli de la zona volcànica amb un petit minibus que feia un recorregut pausat i amb les respectives parades per admirar els punts singulars i fer fotografies. L'audio comunitari del minibus explicava, durant el trajecte, la historia de la formació de la orografia de la zona, les seves característiques, els efectes patits pels habitants en les diverses erupcions (segons crònica del rector de Yaiza) i altres detalls. Era excel·lent, tant pel contingut com per la dicció del narrador i la música d'acompanyament, i aconseguia submergir-te en l'ambient d'allò que estaves veient per les finestres. Una tarda, ja fora del horari de visites, em vaig internar fraudulentament a la zona restringida, per fer alguna fotografia mes.