Partirem del fet de que en la fotografia hi han dos nivells de realitat: el de les coses concretes prèviament donades, i el de la seva representació fotogràfica. El cas es però  que la relació entre aquest dos nivells no es pot fixar d'una forma generalment vàlida: en la fotografia documental es diferent de com ho es en la fotografia subjectiva. En aquella, d'acord amb la intenció de la imatge, els dos nivells son relativament pròxims: d'ideal seria portar de la manera més sencera i concreta possible la realitat de les coses a la realitat de les fotos. Al revés d'això, aquí els dos nivells apareixen considerablement separats. La realitat de les coses concretes es veu gradualment reduïda en el seu context per la visió fragmentària de l'enquadrament. El pas d'un nivell a l'altre es necessàriament fràgil i inestable; també aquí el nivell de les coses concretes prèviament donades no deixa d'estar mai present en la fotografia, però en una forma limitada, condicionada per l'altra finalitat de la imatge.

​

Rolf Wedewer (extret de la presentació a l'exposició "Imaginació i realitat, 7 aspectes de fotografia subjectiva", Fundació Miró, Barcelona 1980 ). 

(Text inclòs en el díptic de presentació de l'exposició "Fotografies de Mataró 1981-1983"  )